La casa on vaig viure els primers anys d’infantesa. Una casa de menestrals on tradicionalment s’hi havia viscut i s’hi havia treballat, com a totes les cases veïnes del mateix carrer. Una casa on tot era gran o almenys on tot m’ho semblava: els llençols blancs penjats al terrat on jugava a amagar-me de la iaia Carmeta (qui evidentment fingia no trobar-me mai), l’arbre de Nadal que ensopegava amb el sostre, les escales que servien de tobogan improvisat a base de cops de cul… Hi tenia fins i tot una cabana imaginària al terrat: les copes dels arbres sobresortien i feien de teló verd per les meves aventures imaginàries allà dalt, a la cabana de l’arbre, al cel de la casa. I a terra, la palmera del jardí em feia sentir una mica heroïna quan em balancejava en una de les seves branques de banda a banda. Era valenta en aquella casa, em protegia i m’encoratjava alhora. Portava els cabells curts tot rinxolats i vestia amb pantalons de pana, una mica com la Jordi d’Els Cinc. Al taller, m’hi passava estones observant com treballaven l’avi i el pare, admirant tot el que podien fer amb les mans i pensant que potser un dia jo ho aprendria a fer tot allò. Vam marxar quan tenir vuit o nou anys i no ho vaig aprendre mai. Però la casa roman i de vegades hi he tornat. I estic segura que tan bon punt travesso el llindar els cabells se’m rinxolen més i els pantalons se’m fan de pana.