Jo, que sóc nascut al barri del Guinardó, tota la vida havia caricaturitzat la gent de Gràcia. La gent de Gràcia no sortia de Gràcia, si els volies veure hi havies d’anar tu. Fins que de cop vaig començar a sortir amb una Gracienca. Això era el 2006. Doncs ja no n’he sortit més. M’he convertit en el que sempre havia criticat, però ara entenent el per què. Gràcia, amb els seus carrers peatonals i les seves places, dóna a la gent el protagonisme. No és ni pels cotxes, ni per les motos, ni tansols per les bicis. És per la gent. I això ho canvia tot. Un any després vaig trobar uns petits baixos al costat de Plaça Rovira i allà hi vaig muntar el meu estudi/vivenda. I tot i que la vida m’ha portat a viure a diferents llocs l’estudi sempre hi ha sigut com a camp base a la Vila de Gràcia. I com que era un lloc petit i fosc, per extensió la plaça Rovira es va convertir en la meva terrassa i lloc de trobada. Però aquest 2020 em va tocar passar el confinament en aquests petits baixos sense llum. I passar 75 dies anxovat i faltat de claror va fer que finalment, després de 13 anys, haven-t’hi viscut moltes aventures i gravat molts discos, aquesta tardor hagi decidit abandonar el camp base i mudar-me en un lloc més lluminós i ampli. Això sí, a Gràcia! Només faltaria!

 

Veure el lloc al mapa