“Als 18 vaig marxar de Nou Barris, amb una petita maleta i molt d’amour. Després d’anys per altres països i carrers, va arribar el primer fill. I vaig tornar a casa. Prop dels pares i dels parcs, i ens hi passem hores en aquests parcs. Les criatures fan volar la pilota i la imaginació, cauen i s’aixequen, berenen, riuen, exactament com jo feia quan era petita. Aquí, en aquest mateix tros de sorra, ara ciment ara plantes, sorra i ciment altre cop, però en aquest precís indret.
Els adults seiem als bancs, xerrem i fem bromes, de tant en tant una mare s’allunya buscant el seu petit, el troba amb els ulls i torna a la rotllana. La llum de vesprada ens escalfa i fa bonic, com si Kieslowski rodés una estoneta l’escena. I quan el sol marxa, marxem tots. À demain…”
Veure el lloc al mapa