“No sóc de Sant Andreu. Jo vaig néixer al Clot però fa 10 anys que visc en aquest barri absolutament deliciós. El motiu és perquè aquí hi viuen els meus fills i aquí hi van néixer els meus néts, l’Abril i el Max. Tots ells adoren el barri i m’han enseyat a mi a estimar-lo. Sant Andreu és un lloc molt peculiar perquè sobre tot hi has d’anar expressament o és difícil passar-hi. Aixó el converteix en un petit reducte molt personal, ple d’energía, amb molta gent jove, i una vida cultural i de compromís molt important. Sant Andreu s’ha convertit en un referent d’activisme i participació ciutadana. Comentaré algunes coses que em fascinen del meu barri: el menjar, per exemple. A part d’alguns molt recomenables restaurants, el meu consogre dirigeix un dels establiments de més prestigi de Barcelona: la cansaladeria Puig. No em cansaria de fer-ne propaganda. S’ho mereiex i us la recomano!
Després el teatre: el SAT de Sant Andreu contribueix d’una manera fonamental a la cultura amb una programacio interessantíssima de teatre, música, dança… i tantes coses mes!”