“Sempre he viscut a Barcelona, no gaire lluny de la platja i, sincerament, mai m’havia plantejat què suposava per a mi el mar. Suposo que, com tot allò que sabem que mai perdrem, no el valorava. Per sort, la vida és que ens fa canviar la perspectiva i dóna significats que no hauríem imaginat a les coses més quotidianes. Per a mi, el mar no era més que un cúmul d’aigua amb sal que podia veure en qualsevol moment des del terrat de casa i al que no li donava importància. Va ser així fins que un dia d’aquells que necessites estar sol, vaig decidir agafar el cotxe i anar al trencaones de Barcelona a veure els vaixells mentre fumava d’amagat de tothom. Allà em vaig adonar que aquell petit oceà davant meu podia representar la vida. De la mateixa manera que les persones apareixen i desapareixen de les nostres vides, cada onada anava i venia fins que es perdia en l’horitzó sense poder-ho evitar. De sobte, el trencaones s’havia convertit en una metàfora sobre el comiat i en un punt encara més icònic de Barcelona.”

Veure el lloc al mapa