
“Tots els tons de blau de solstici a solstici. La gamma de roses impossibles colorejant els cels de tardor. Gent passant. Massa gent passant. I els avis segueixen jugant al dominó sota el sol d’hivern. Tot canvia, jo he canviat, però la piscina interior del Club Natació Atlètic Barceloneta segueix allà, inamovible, i em fa pensar en aquells primers petons apassionats amagant-se de les mirades alienes sota l’aigua “Celestina”. I en aquells moments on tot perd el sentit algú et mira i et fa ser conscient de tu mateix i despertes un cop més en la humitat de l’aigua, en la humitat de les mirades. Si les parets parlessin farien envermellir fins i tot el mateix dimoni. Puc imaginar-me arrugada, vella, amb una trena blanca mirant els fills dels fills que encara no tinc, jugant, rient, somiant com jo somiava, estimant com sempre estimaré.”
Veure el lloc al mapa
Deixeu un comentari