“Tots els tons de blau de solstici a solstici. La gamma de roses impossibles colorejant els cels de tardor. Gent passant. Massa gent passant. I els avis segueixen jugant al dominó sota el sol d’hivern. Tot canvia, jo he canviat, però la piscina interior del Club Natació Atlètic Barceloneta segueix allà, inamovible, i em fa pensar en aquells primers petons apassionats amagant-se de les mirades alienes sota l’aigua “Celestina”. I en aquells moments on tot perd el sentit algú et mira i et fa ser conscient de tu mateix i despertes un cop més en la humitat de l’aigua, en la humitat de les mirades. Si les parets parlessin farien envermellir fins i tot el mateix dimoni. Puc imaginar-me arrugada, vella, amb una trena blanca mirant els fills dels fills que encara no tinc, jugant, rient, somiant com jo somiava, estimant com sempre estimaré.”