“Un dels plaers més grans que trobo a Barcelona són les passejades sola, sense rumb i sense pressa. Baixant la Rambla, tombo a l’esquerra i desactivo la brúixula interna. Camino entre edificis alts, estrets i gastats, que sembla que es vulguin tocar entre ells, a banda i banda d’una vorera encara més estreta i gastada. Sense saber com, tard o d’hora, acabo anant a parar al peu d’una botiga deliciosa en tots els sentits: la Xurreria dels Banys Nous. És una botiga minúscula, austera i amb una varietat de productes minsa. Quants anys deu fer que omplen paperines de xurros (“vol sucre?”) i gots de xocolata desfeta (“compte que crema”) per emportar? Les rajoles no són maques, l’aparador tampoc, no hi ha espai per més de tres clients… però entre patates, xuixos i altres fregits hi venen somriures, alegria i una mica de felicitat. Paperina en mà, el laberint del Gòtic resulta encara més sorprenent i encisador. Quan de cop, torno a la Rambla, la paperina és buida. Es desfà l’encanteri. Tornen les presses, l’activitat i el rellotge que diu que de nou, faig tard.”