“Has tingut mai la sensació que quan fas un camí, de vegades, no hi ha retorn? D’aquest camí ja en fa 10 anys, però crec que no hi va haver retorn. Recordo el primer dia d’entrar a treballar a la presó, i recordo com em bategaba el cor durant tot el recorregut, des de la sortida del metro fins l’arribada a la porta principal. Un edifici vell, al bell mig de Barcelona, allí, com deixat expressament. Entre dues realitats. La realitat que volem veure i viure i la realitat que no volem ni veure ni viure. I allí estaven elles, vivint sense llibertat, i allí estava jo, ofegada de sentir-me tancada, de saber-me part d’aquesta societat que no té ni idea de com hem de fer les coses, però que hem decidit fer-les així. I així, cada dia, em vaig anar trobant cara a cara amb la dona més bàsica i addictiva, la més salvatge, la més manipuladora, la més mentidera, la supervivent, la lluitadora però a la vegada també a la dona més humana i més real d’aquesta societat. Quan hi entres, ja no hi ha camí de retorn d’allí on venies, perquè la teva realitat ja ha canviat completament.
Per això he escollit la presó de dones de Barcelona, més coneguda com Wad-Ras. Canvi de realitat. Camí de canvi. La dona en estat pur.”

Veure el lloc al mapa