“Sovint penso que aquest racó del món m’ha fet reviure i pujar a la superfície tot i no ser on, precisament, em fico al mar a nedar. A casa i passat el temps, mon pare em recordà que ja al sofà gaudia mirant néixer el sol sobre el mar. Ho feia dia rere dia i jo pensava que mon pare no ho sabia. A partir de llavors va ser necessitat tocar la sal al vent gairebé cada dia, llibre en mà. El mar, el cel, la humitat creant núvols, creant-se colors d’instants irrepetibles… El cel i el mar es besen, els ocellls tararegen i criden la glòria dels moments. La paleta de colors mai repeteix la mateixa aquarel·la. Aquest trosset de Barcelona on tot es paralitza menys la meva voràgine particular que em dona força i serenitat. El meu búnquer que dins d’una Barcelona dura i complicada a cops, em fa somriure i em fa tornar a paladejar les coses com una nena. Que, ben mirat, és com es gaudeix tot, a consciència plena.”

Veure el lloc al mapa