“Recordo les llargues estones que passava aquí, davant el Teatre Nacional de Catalunya. Entre assaig i assaig, m’escapava a aquest raconet i pensava en el canvi de vida que m’esperava. M’havien acceptat a una universitat d’Alemanya per fer el màster d’interpretació i això suposava deixar tot el que tenia aquí per començar una nova etapa. Tot i que em feia una gran il·lusió, no sabia per quant de temps estaria a Frankfurt, lluny de tot el que tenia aquí, però com a mínim, vaig trobar aquest lloc on tenir tranquil·litat i que em recordava (segurament per les palmeres) a casa meva: Sant Carles de la Ràpita. Quatre anys després, torno a viure a Barcelona i sovint m’assec de nou en aquest racó. He viscut una gran experiència i he après a valorar coses que potser abans, no m’importaven tant. Però bé, que haig d’explicar que no sapigueu… Com a casa, enlloc.”

Veure el lloc al mapa