“Si passes per davant veuràs el mar (el poder del mar). Gent asseguda en un banc del passeig Marítim. Gent que camina i que es fan ‘selfies’ d’esquena al Mediterrani. Nedadors i runners, parasols i onades, vaixells llunyans i aquell edifici alt en forma de vela al fons… I justament davant, en una espècies de caos urbà i marí, trobem l’hospital del Mar. Edifici amb solera. A dins ple de gent autèntica. Professionals que, a vegades, només miren de reüll el mar. Usuaris de tota mena. De tots colors i cultures. Persones que busquen solucions. Esperança. Aquí treballo des de fa molt. Aquí han nascut els meus fills. Aquí m’he enriquit, he crescut. És aquí on intento donar una bona part de mi, la part humana i professional. Un lloc on ric, ploro, m’enfado, comparteixo. Un lloc que porta música: una rumba catalana, una peça clàssica, la dolça veu de Billie Holiday. El so i el silenci del mar. I quan surto a la nit, allà hi ha la lluna reflectida en el mar. El caos s’ha transformat en calma. Ara ja no miro el mar de reüll. D’esquenes tinc l’hospital que mira les onades.”

Veure el lloc al mapa